El sector del luxe al metavers
Cercle Fortuny, l’associació més representativa de l’alta gamma a Espanya, va organitzar el seu emblemàtic Dia Fortuny al voltant dels nous canals.
Gairebé cada dia escoltem o llegim noves notícies sobre el metavers, un univers que promet revolucionar la nostra manera de viure. Conscients d’aquesta realitat, cada cop són més marques i empreses les que “passen” al món virtual per explorar les seves possibilitats i oferir els seus productes.
El sector del luxe ja ha començat a endinsar-se en aquest univers i és que, segons una anàlisi de Morgan Stanley, el 2030 els articles de luxe virtuals mouran uns 50.000 milions de dòlars.
L’alta gamma està entrant de ple als mons virtuals i al web 3.0, portant la digitalització a una nova dimensió en combinació amb l’experiència física.
Cercle Fortuny, l’associació més representativa de l’alta gamma a Espanya, va organitzar el 7 de febrer passat el seu emblemàtic ‘Dia Fortuny’ precisament al voltant d’aquests nous canals que estan irrompent amb força i que estan creant noves vies per arribar al consumidor, especialment a les generacions I i Z.
Què és el metavers?
Xandra Falcó, presidenta de Cercle Fortuny, va donar la benvinguda a l’esdeveniment i va presentar la jornada des del metavers, sorprenent tots els assistents. En un univers virtual va rebre Nacho Pinedo, CEO i cofundador d’ISDI.
La presidenta va començar oferint la definició de metavers que dóna Wikipedia: “Un univers post-realitat, un entorn multiusuari perpetu i persistent que fusiona la realitat física amb la virtualitat digital. Es basa en la convergència de tecnologies, com la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA), que permeten interaccions multisensorials amb entorns virtuals, objectes digitals i persones”. Una definició una mica complicada d’entendre a priori.
Tots dos van fer un salt al nostre univers i va començar la jornada. Pinedo va definir el concepte de metavers com una “metàfora per intentar explicar la nova evolució d’internet”.
Cal tenir en compte que no hi ha una plataforma única per al metavers, n’hi ha de diferents. Tot i que recorda Pinedo que abans també hi havia diferents ‘internet’ fins que va unificar el protocol.
El metavers a cada plataforma opera amb diferents motors, regles, interfícies i models econòmics. I, en general, no hi ha interconnectivitat ni interoperativitat entre ells. És a dir, no es poden traslladar avatars o objectes de l’un a l’altre. Ara bé, “tot el que estem contemplant ara mateix és simplement un ‘proof of concept’”.
Per intentar fer-nos entendre millor el metavers, el CEO d’ISDI va comentar les claus d’aquest, que serien:
Interfície dusuari espacial i sensorial. Els usuaris entren a l’univers virtual mitjançant un avatar que poden personalitzar. A més, utilitzen ulleres o pantalles per traslladar-se i submergir-se al nou espai.
Entorns immersius i oberts. Els desenvolupadors traslladen la realitat a l’entorn virtual, creant nous mons on hi ha i passen coses.
Interactivitat real. Cada plataforma en marca les regles. Per exemple, si els usuaris poden volar, com es poden relacionar entre ells i amb el seu entorn…
Economies virtuals natives. Apareixen nous entorns econòmics en què entren els consumidors.
Després d’aquesta introducció, Esteban Ordano, cofundador de Decentraland, i Alexander Wit, propietari de Lladró, van dialogar sobre els diferents metaversos i com podem avançar-nos al que ha de venir.
Ordano va comentar que una de les coses que més funciona és l’ítem ‘phygital’. En què consisteix? Tu tens un NFT al metavers que és un vestit digital i quan vulguis pots canviar-lo per una versió física.
També va explicar que, encara que hi ha diferents mons virtuals, si tens un NFT el pots mantenir tot i que el món on el vas adquirir desaparegui mentre la blockchain segueixi funcional. “Tens la seguretat que no perdràs el teu ítem digital”.
Després, Nelly Mensah, cap de Web 3 i Metavers a nivell mundial del grup LVMH va explicar NFTs i web 3.0 a la indústria d’alta gamma.
“Les nostres marques tenen una oportunitat única d’infondre el seu ADN a l’espai web 3”, va assenyalar. Va continuar explicant que a curt termini hi haurà un canvi cap a usos més pràctics.
A llarg, apunta que impactarà tant en persones com en organitzacions: “Canviarà com les marques de luxe interactuen amb els seus clients”. L’experta va comentar que els joves volen cocrear, com veiem que fan amb Nike dissenyant les seves pròpies sneakers; a més, apareixeran noves maneres de comprar i les organitzacions hauran d’acostumar-se a interactuar amb els seus consumidors.
La web 3 impactarà també en el talent dins de les empreses, que cercaran nous perfils. A més, les companyies hauran d’evolucionar els processos i les infraestructures interns.
En qualsevol cas, aquesta nova web encara ha de fer front a alguns desafiaments com l’audiència, que encara és molt petita i insuficient per tenir un veritable impacte; haurà d’ampliar el rang d’habilitats i perfils dels qui participen a la web 3; encara es troba com un mercat especulatiu i cal solucionar problemes tècnics.
Web 3 i alta gamma
La transformació web 3.0 a la indústria d’alta gamma va ser l’eix central de la taula rodona, moderada per Nacho Pinedo, en què van participar: Mauro Fuentes, director de Màrqueting Digital d’El Corte Inglés; Vanita Sabnani, vicepresidenta de Transformation, Strategy & Creative Lab de Puig; Carmen Huerta, Digital Art Curator; i Roberto Romero, Metaverse Continuum Creative Technologist d’Accenture.
Per a Fuentes, en el futur, quan anem a comprar una peça, també podrem emportar-nos-la en digital. El director de Màrqueting Digital considera que el metavers aportarà un plus pel que fa a l’experiència de client en el procés de compra.
“Veiem el metavers com una extensió del món real”, va apuntar Sabnani. Per ella, aquest és igual d’important, però les empreses han de tenir en compte per què volen entrar. A futur considera, igual que Fuentes, que funcionarà de manera omnicanal.
Segons Romero, quan parlem de metavers i empresa “parlem d´una comunitat, d´una relació bilateral amb els consumidors”. Ara bé, avisa que és fonamental tenir clar a qui vendrà i el què.
Pel que fa als artistes, Huerta considera que estem en un moment en què “poden somiar”, ja que “la tecnologia està al servei de l’art”. A més, ha comentat que el que està funcionant és el ‘phygital’, “molts artistes treballen en tots dos sentits”.
Finalment, Sofia Martínez-Almedia, sòcia a Gómez-Acebo i Pombo, va dialogar amb Emilio Capela, soci de Digital a McKinsey, i van abordar l’assumpte des d’una perspectiva jurídica.
“Què vull aconseguir, a qui vull impactar i quin valor subjacent donaré”, són tres preguntes que Capela considera que caldria respondre abans d’aventurar-se amb aquests projectes. I Martínez-Almeida va completar amb “cal tenir clar quin projecte es vol fer”.
A més, van repassar els assumptes legals a què les empreses han de parar atenció abans de llançar-se als entorns virtuals.
Finalment, Xandra Falcó va clausurar l’esdeveniment i va donar pas a un còctel i una experiència virtual que en van poder gaudir els assistents.
Font – https://www.elespanol.com/dona/actualitat/20230208/sector-metaverso-comprarias-vestido-digital-intercambiable-fisico/739426225_0.html