Més d’un 55% dels proveïdors van pujar els preus més del 10% el 2022, un nivell molt alt (superior a la inflació general). La inflació mitjana dels preus dels proveïdors ha estat del 12. Aquesta inflació seguirà segons l’informe anual d’American Express Meetings & Events, que cita Jonathan Kaplan (IHG) per a qui “els preus mitjans continuaran creixent per la pujada del cost del talent, del menjar i altres costos fixos – la tendència seguirà amb una demanda forta”.

Aquesta inflació s’ha aplicat especialment al món hoteler, un dels pocs segments del nostre sector que apliqui el concepte de yield (per què?), i ha pujat preus un 17% segons l’INE, amb fins i tot una tarifa mitjana un 15 % superior al 2019.

Som un sector on pesen elements el preu dels quals ha pujat molt: matèria primera alimentària, energia i logística, algunes matèries primeres com el metall… i molt també, el talent que avui costa més. Però, si bé han pujat els preus, només el 48% dels proveïdors afirmen no haver pogut repercutir la inflació en els preus, i per tant han hagut de baixar els marges, i les agències apunten a la mateixa dificultat de repercutir la inflació davant clients que lluiten molt per contenir la inflació. Aquesta dificultat de repercutir costos, la manca del que els americans anomenen pricing power i que indica la força d’una empresa o d’un sector, és un problema en esdeveniments. Indica una valoració baixa pels clients del valor específic dels serveis de tal o qual proveïdor o agència, un mercat massa fragmentat, o simplement una dificultat de diferenciar-se.

En tot cas, la voluntat de controlar o acotar aquesta inflació no és un caprici, sinó una cosa que sembla necessària als organitzadors per poder mantenir la seva activitat; segons un estudi de Knowland (als Estats Units), els preus són el principal perill per a la tornada plena als esdeveniments (segons més del 46% dels organitzadors).

De fet, si preguntem als proveïdors, la queixa sobre la baixada de marges és freqüent (gairebé el 50% declaren que han baixat els marges, quan només el 17% han notat una millora dels seus marges com hauria estat lògic en un context de forta activitat.

Darrere d’aquests menors marges, hi ha la guerra de preus. Després d’un moment de clara sobredemanda el 2022, els proveïdors han ajustat les seves capacitats, han reclutat (encara que com veurem, això ha estat i continua sent difícil), poden servir la demanda i, per tant, tenen menys poder que a la tornada boja els esdeveniments el 2022. Resultat: la guerra de preus és més gran que abans de la pandèmia per a un 45% dels proveïdors, afectant els seus marges. Com s’hi adapten? Com es veu a la taula, cuiden el seu matalàs financer, reforcen la seva gestió de riscos en un panorama que no deixa de ser incert, demanen més prepagament i comproven més la solvència financera (totes aquestes diferents estratègies guanyen pes segons un 30-40% de els proveïdors). En resum: un any de forta activitat, però de marges erosionats, i una cautela més gran per part dels diferents actors.