ADP Hollywood

El risc d'un esdeveniment corporatiu amb concepte Hollywood no és la manca de referències — és la saturació. La catifa vermella, el photocall amb estrella de cinema, el cambrer disfressat, el rètol de neó amb l'any de la companyia: qualsevol assistent a un esdeveniment corporatiu europeu dels últims vint anys ja ha vist aquests elements. Si Bacus produeix un esdeveniment Hollywood literal, el convidat el llegeix en dos minuts com un decorat comprat, no com una producció real.

El segon problema era l'espai. Font de la Canya és un recinte a l'aire lliure a l'entorn del Penedès, amb una arquitectura pròpia i un paisatge que conviuen malament amb la tipografia daurada i el vermell de moqueta genèrics. Aplicar el concepte Hollywood sobre un espai amb una identitat forta obligava a tractar el concepte com un filtre estètic, no com un decorat superposat. La producció havia de fer que l'espai se sentís Hollywood sense trair el que l'espai és.

Bacus va plantejar el concepte Hollywood com a marc narratiu, no com un catàleg d'accessoris. La decisió de producció va ser tractar l'estètica daurada del cinema clàssic dels grans estudis — paleta càlida, il·luminació dramàtica de retrat, textures de setí i vellut, música en directe de big band — com un filtre que transformés la identitat visual de l'espai sense esborrar-la. Font de la Canya va funcionar com un plató: l'arquitectura del recinte va mantenir el seu caràcter i els elements de producció van afegir-hi la capa cinematogràfica.

La vetllada es va estructurar com un lliurament de premis intern d'ADP, amb els mateixos membres de l'equip com a protagonistes dels reconeixements. La metàfora Hollywood no era només estètica — era narrativa. Cada reconeixement era un lliurament de premi, cada nom anunciat era un moment d'escenari, cada persona de l'equip tenia el seu minut en pantalla. Bacus va produir la direcció artística, la producció audiovisual, el càtering, la música en directe i la direcció d'escena de tot l'acte.

L'arribada a Font de la Canya es va dissenyar com l'obertura d'una pel·lícula: el camí d'accés al recinte il·luminat amb torxeres daurades, la big band sonant des de l'interior abans que el primer convidat travessés l'entrada, el personal de benvinguda uniformat en clau del període clàssic. Des del primer metre, l'esdeveniment va comunicar que la nit tenia una direcció artística real, no un decorat d'última hora.

Durant la vetllada, el ritme va alternar blocs de conversa distesa amb els moments de reconeixement intern, cadascun anunciat pel mestre de cerimònies amb el llenguatge formal d'un lliurament de premis real. Els membres de l'equip que van pujar a l'escenari ho van fer amb l'escenografia daurada al fons, la formació musical tocant en directe i la resta de l'equip aplaudint des de les taules. Bacus va coordinar la direcció d'escena segon a segon perquè els temps de cada moment quadressin amb el guió i la música respongués a cada entrada.

ADP va tancar la nit amb l'equip a la pista de ball i amb els reconeixements interns ja integrats en el relat col·lectiu de l'empresa. El concepte Hollywood va funcionar perquè es va tractar com una producció completa — espai, música, il·luminació, guió, cerimònia — i no com l'aplicació d'una estètica sobre un esdeveniment estàndard. Els membres de l'equip que van rebre un reconeixement el van poder viure en un format que té un pes visual i dramàtic real, no només un aplaudiment en un plenari de convenció.

Bacus manté una relació activa amb ADP per a esdeveniments corporatius posteriors, cosa que confirma l'encaix de l'estudi amb el perfil d'un client que combina el rigor operatiu d'una multinacional amb la necessitat de produir moments d'equip a l'altura de l'esforç que demana durant l'any.