BCG Convention

El perfil de l'assistent és exigent per definició. Un partner de BCG ha viscut sopars en castells, concerts privats en cellers i experiències immersives signades per les millors agències del món, gairebé sempre com a client a l'altra banda de la proposta. Repetir el format sopar de gala amb discurs era el camí més ràpid cap a un silenci educat i una valoració tèbia.

A això s'hi sumava l'escala. Vint-i-cinc assistents són massa per a un reservat de restaurant amb ànima, però pocs per omplir un saló d'hotel sense que la sala es vegi freda. El grup necessitava un espai que se sentís ocupat i, alhora, exclusiu. Per sobre de tot, hi havia en joc la marca personal de cada consultor: la trobada havia de moure alguna cosa emocional sense caure en la carrincloneria, obrir conversa sense semblar un team building i acabar a una hora raonable, perquè l'endemà hi havia sessió a primera hora.

Bacus va proposar un format que no es ven en cap fulletó. La Pedrera Night Experience com a embolcall narratiu, amb la Casa Milà tancada al públic i oberta només per al grup durant la vetllada. La construcció del recorregut va començar amb una visita guiada a peu pel passeig de Gràcia que connecta l'hotel del client amb l'edifici, en castellà i anglès, amb auriculars perquè la veu del guia no competís amb el trànsit. Una entrada lateral discreta deixava els assistents directament a l'itinerari que recorre els cinc nivells del monument.

Terrat, espai Gaudí, golfes, pis de la Pedrera, patis interiors i planta noble. La ruta nocturna es va plantejar com una transició lenta entre arquitectura i taula, sense discursos institucionals ni vídeo corporatiu. La sala Els 4 Gats acollia després el sopar, muntat en una sola taula llarga que mantingués la conversa creuada durant tot el servei. Un guitarrista solista cobria l'aperitiu en un dels patis interiors i marcava el canvi entre visita i sopar sense que ningú hagués d'agafar un micròfon. Un fotògraf autoritzat per la Fundació Catalunya-La Pedrera, com a excepció a la seva llista de proveïdors homologats, documentava el recorregut respectant el protocol del monument.

El primer que va marcar la nit va ser el silenci. La Pedrera buida sona diferent de la Pedrera diürna, i els assistents ho van notar en travessar el primer pati. La llum baixa sobre les xemeneies del terrat, el vent real de novembre i l'absència de qualsevol altre grup convertien el recorregut en una cosa que ni el més viatjat del grup havia fet abans.

El sopar a Els 4 Gats va funcionar com a segona capa. La taula llarga va forçar la conversa creuada entre socis d'oficines diferents que rarament coincideixen en un projecte. El guitarrista va cobrir els buits sense envair. L'hora de tancament va arribar sense que ningú mirés el rellotge, i els últims minuts al pati interior, ja amb la copa de digestiu, van ser els que més fotos van generar. Ni intervenció del client, ni vídeo institucional, ni obsequi corporatiu. El mateix edifici va fer la feina del tancament.

El retorn de la interlocutora del client va confirmar el que es buscava. Una vetllada que justificava el desplaçament dels partners internacionals sense necessitat d'explicar per què. La producció es va tancar dins del pressupost inicial pactat i la Fundació Catalunya-La Pedrera va quedar disponible per a futures edicions. Per a Bacus, el cas va consolidar una capacitat concreta. Produir en monuments patrimonials amb protocols estrictes sense que el protocol es noti en la vetllada del client.