L'espai escollit va ser la Casa Batlló, al passeig de Gràcia. Edifici d'Antoni Gaudí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una de les peces més visitades del modernisme català i un actiu cultural que qualsevol inversor nord-americà reconeix abans d'aterrar. L'oportunitat editorial era immediata. La dificultat operativa, també.
Un espai patrimoni de la UNESCO imposa restriccions que no admeten interpretació. La càrrega sobre els forjats, la temperatura del saló, els punts d'ancoratge, el règim d'il·luminació arquitectònica de l'edifici, els fluxos del personal de càtering i el calendari d'ús compatible amb l'operativa diürna del museu són condicions de contorn que no es negocien. Qualsevol proposta d'escenografia, muntatge tècnic o servei a sala es contrasta primer amb aquestes restriccions.
El repte editorial hi afegia una capa més. Un tast de vins prèmium dins de Gaudí competeix amb el mateix edifici per l'atenció del convidat. Si el càtering s'executa com un sopar de gala d'empresa estàndard a Barcelona, l'espai s'empassa la vetllada i el tast passa desapercebut. Si s'executa com una peça editorial autònoma, l'edifici queda relegat a fons. L'equilibri era exigent: que el tast estigués a l'altura de Gaudí i que Gaudí no apagués el tast.










