El format estàndard de fira automobilística empeny sempre cap al mateix lloc. Plataforma elevada, vehicle il·luminat al centre, taulells perimetrals amb fullets i cafè. Funciona per a una marca que ven cotxes. No funciona per a una marca el producte de la qual és la peça que es connecta al cotxe.
El repte tenia dues capes. La primera era de jerarquia visual. Si Wallbox muntava l'estand seguint la gramàtica del saló, el carregador quedava com un accessori, un objecte petit al costat d'un automòbil que pesa dues tones i atrau la mirada per defecte. La segona capa era pedagògica. El visitant mitjà del saló no sap distingir un carregador domèstic d'un carregador ràpid, ni quina diferència hi ha entre l'oferta d'un fabricant de cotxes i la d'un especialista com Wallbox. Sense aquesta diferència, l'estand no comunica.
A això s'hi sumava una restricció operativa real. El pavelló 8, amb accés per Maria Cristina, concentra molt de trànsit, i Wallbox havia de sostenir la presència durant els deu dies complets del saló i la Nit de l'Automobile, sense que la peça envellís ni perdés lectura en horaris professionals i de gran públic.











