MediaMarkt Festival

La dificultat editorial d'un festival corporatiu anual rau en el seu propi èxit. Quan l'equip de botiga ha viscut una edició que recorda, el llistó de l'any següent el fixa el convidat, no el client. Cada element de la nova convocatòria es mesura amb la peça que ja té al cap. Si el format es repeteix, es llegeix com a acomodament. Si el format canvia massa, es trenca el pacte implícit amb què l'assistent s'havia tornat a apuntar a la cita.

A això s'hi afegia una exigència operativa pròpia del sector retail. La convenció anual d'una marca de consum massiu compleix una funció comercial concreta: alinear la xarxa de botigues amb el pla de l'exercici, presentar producte, reconèixer l'equip de l'any i tornar la plantilla al punt de venda amb energia per a la campanya forta. Qualsevol intervenció escenogràfica o audiovisual ha d'estar al servei d'aquest objectiu de negoci, no competir-hi.

L'encàrrec, llegit en fred, era doble. Mantenir la identitat festival que l'equip de botiga ja reconeixia com a pròpia. I construir, dins d'aquesta identitat, una experiència que l'assistent no pogués anticipar a partir de la convocatòria anterior.

Bacus va proposar conservar l'ADN festival — nau reconvertida, format immersiu per zones, recorregut coreografiat del convidat, producció tècnica de gran format — i canviar completament el guió narratiu i la direcció artística. La convocatòria manté la promesa de marca que l'equip de botiga esperava, però es reescriu internament com una peça diferent: nova línia visual, nova paleta, nova corba emocional del recorregut i noves estacions temàtiques dins l'espai.

La producció s'executa de nou en una nau logística reconvertida, un format consolidat en projectes de festival corporatiu a Barcelona d'aquesta escala. La intervenció escenogràfica torna a tractar el contenidor industrial com un llenç: estructura aèria per penjar la il·luminació i el rigging audiovisual, zonificació interna amb mòduls escenogràfics exempts, circulació pensada com un itinerari i una zona central de plenari per als blocs formals de la convocatòria — benvinguda de la companyia, presentació del pla de l'any, reconeixement a l'equip de botiga destacat, cloenda corporativa.

La direcció artística treballa amb una línia visual deliberadament diferent de la de l'edició anterior. Allà on el festival previ havia explorat cinc universos geogràfics, el nou guió construeix una progressió temàtica que l'assistent recorre com una seqüència, no com un parc d'atraccions de mons paral·lels. L'objectiu editorial era que el convidat, en sortir de la nau, pogués dir dues coses alhora: he reconegut el festival que esperava i he vist una cosa que l'any passat no hi era.

L'arribada a la nau reprodueix el codi festival que el convidat intern ja espera: control d'accés senyalitzat, rebuda de marca, zona de trobada prèvia al plenari i un voltatge col·lectiu que puja a mesura que s'omple l'aforament. L'equip de botiga arriba de tot Espanya, es retroba amb companys d'altres delegacions que no veu durant l'exercici comercial i entra en mode convenció abans de creuar la porta de la sala principal.

El bloc formal — benvinguda de la direcció, presentació del pla de l'any, reconeixement de botiga i d'equip, missatges corporatius — es resol al plenari central amb producció audiovisual de gran format i direcció d'escena ajustada al guió. Els blocs de networking i l'experiència festival es treballen a les zones temàtiques del recorregut. La corba del convidat es dissenya perquè el tancament de la vetllada deixi l'assistent amb energia de campanya, no amb el cansament d'una jornada laboral.

La diferència clau respecte de l'edició anterior es percep sense que ningú l'enunciï. L'assistent reconeix el format festival com a propi de la marca i, alhora, registra que la peça no és la mateixa. Aquesta doble lectura — continuïtat de marca i novetat editorial — és el resultat de fons de la convocatòria.

L'edició es va tancar sense la pressió de premi de la convocatòria anterior. L'objectiu d'aquesta producció no era guanyar dos metalls més als premis del sector, sinó consolidar el client com a compte recurrent i demostrar que el format festival supera l'examen de la repetició. Ho va aconseguir. MediaMarkt va mantenir Bacus com a agència de capçalera per a les seves convencions corporatives, i la relació amb la marca s'allarga en el temps com un dels comptes més significatius de l'estudi en el sector retail.

Per a la lectura comercial de l'agència, la dada editorial verificable és aquesta: una marca de consum massiu amb pes al mercat espanyol repeteix amb Bacus després d'una edició premiada per la indústria. En el negoci de la convenció d'empresa a Barcelona, no hi ha carta de recomanació més sòlida que aquesta.