Wallbox Wall Street

El client planteja una tensió incòmoda. La campana de Wall Street es toca a més de sis mil quilòmetres, en un edifici icònic que té la seva pròpia gramàtica visual. Replicar-la a Barcelona sense caure en el decorat de cartó és el primer parany del projecte.

El segon és de to. Una sortida a borsa convoca inversors, analistes, mitjans econòmics, socis industrials i la mateixa plantilla. Cada audiència espera un codi diferent. Si el format s'inclina massa cap a allò institucional, la plantilla se sent espectadora de la seva pròpia història. Si s'inclina massa cap a allò festiu, el mercat hi llegeix frivolitat en un moment de màxima exposició regulatòria.

A aquesta tensió s'hi suma la finestra temporal. La data exacta de cotització a la NYSE no es negocia: la fixa el supervisor nord-americà. L'esdeveniment de Barcelona ha de quedar a punt per encaixar qualsevol ajust de calendari sense perdre coherència amb l'operació financera. Producció i agenda corporativa es mouen alhora, i el marge d'error és estret.

Bacus proposa llegir l'acte com una jornada borsària. No una imitació literal de la NYSE, sinó una traducció visual que el públic llegeix a l'instant: parquet, indicadors en verd, cintes de teletip recorrent la sala, codi de vestimenta referenciat i una campana real situada al centre de l'escenografia com a peça narrativa principal.

El recorregut del convidat es dissenya en tres temps. Arribada en clau business, amb l'acreditació tractada com un passi de cotització. Bloc institucional amb intervencions curtes, dades en pantalla i lectura del moment corporatiu. I tancament amb el toc de campana coreografiat al segon, que trenca el codi formal i allibera la sala cap al format de celebració.

L'equip integra direcció creativa, producció tècnica, escenografia dissenyada per a l'acte, contingut audiovisual, direcció d'actes i un guió editorial treballat paraula per paraula amb l'àrea de comunicació del client. Cada element es valida amb dues preguntes: com s'explica a les xarxes i a la premsa l'endemà, i com el recorda qui era dins de la sala.

La producció es planifica amb una finestra flexible per absorbir ajustos del calendari financer sense recol·locar tot el projecte. Els proveïdors treballen amb dates marc fins que es confirma la finestra definitiva. És una decisió que costa diners en reserves, i que el client entén des del principi com una assegurança narrativa.

El convidat entra en codi borsa. Acreditació seriosa, pantalles en verd, so ambiental de parquet actiu. Durant la primera mitja hora, la sala respira una tensió positiva: el moment corporatiu s'explica amb dades, amb cronologia i amb la presència real de la campana al fons, encara en silenci.

El gir arriba quan s'encén el senyal directe del mercat nord-americà. La sala detecta el canvi de llum abans que les paraules. Hi ha un instant de silenci compartit, buscat expressament, entre l'anunci i el toc. Aquest buit de tres segons és el detall més comentat en els retorns posteriors del client.

Després del toc, el codi s'allibera. La sala passa d'auditori a espai social en menys d'un minut. El plató es reconfigura, la música canvia de paleta i la plantilla circula per un espai que ja no és escenari, sinó territori comú. La sortida a borsa deixa de ser una notícia per convertir-se en una cosa que es viu en companyia.

El client obté material de premsa coherent amb el discurs financer internacional i, alhora, una crònica interna que circula pels canals propis durant setmanes. La doble lectura, institucional i celebrativa, se sosté sense contradir-se en cap moment de l'acte.

La campana queda com la peça icònica del moment fundacional de la companyia com a cotitzada. La fotografia del toc s'incorpora als relats corporatius posteriors com a referència visual de la fita. Bacus continuarà produint projectes per a Wallbox els anys següents, amb encàrrecs que parteixen de la confiança construïda en aquest encreuament entre Barcelona i Nova York.